Principalment la crisi econòmica actual està afectant de manera molt negativa sobre la pobresa i en concret sobre el sector infantil de la població. Segons estudis de la Creu Roja el nombre de famílies que han estat objecte de l’estudi no es troben en situació de precarietat sinó que pateixen una situació de pobresa provocada fonamentalment per haver quedat fora del mercat laboral. Tot això provoca un estat de desgast ja que no poden disposar de recursos econòmics i per tant, no poden satisfer de manera adequada les necessitats seves i la dels seus fills com poder mantenir la llar de casa o simplement tenir un plat calent a la taula. No poden accedir a tenir un habitatge digne i ni tan sols poden satisfer als seus fills amb una alimentació adequada. Crec que els infants no tindrien que patir unes conseqüències de les quals ells no han sigut participants actius i per tan no som ningú per destinar-los a la pobresa. Els infants tenen uns drets i uns deures que no tindrien que estar vulnerats per cap de les maneres i que si no es poden arribar a realitzar no es tindria que deixar que patissin les conseqüències. Això es una realitat i que dita pobresa afecta a un de cada cinc infants. Són infants que es troben en condicions desiguals alhora d’una educació tant primària com secundaria i en molts casos superiors ( ja que molts dels que han patit una pobresa no culminen els seus estudis acadèmics amb uns estudis superiors degut a la poca adquisició econòmica per poder-se costejar uns mòduls o unes carreres universitàries ) o d’una salut adient, es a dir, es vulnera degut a la pobresa un dret bàsic per a la vida de l’infant: el dret a un nivell de vida adequat. Crec que hi hauria d’haver molta més implicació ciutadana i poder col•laborar entre tots a un problema que en el fons, ens afecta a tothom ja que la pobresa ens la trobem a la volta de la cantonada. Les ajudes són eficaces però no tot són els diners. El voluntariat, tot i dir que ja està molt bé, tindria que tenir molta més participació i molta més influència tot i no ser professionals, ja que també ajuden a aquestos necessitats i són un punt de recolzament per aquestes famílies molt efectiu. La gent es tindria que conscienciar més i no tirar per exemple tanta roba, el que serviria en aquest cas de iniciativa per fer front a aquest problema seria la donació d’aquestes peces de vestir. La pobresa és un problema que hem d’eradicar entre tots perquè ningú té dret a patir les conseqüències degut a una crisis econòmica Espanyola que ni les pròpies famílies han buscat i que cap de nosaltres està lliure de caure en el pou ja que no sabem el dia de demà com anirà l’economia Estatal.
Estoy totalmente de acuerdo contigo. Me parece increíble que hoy en día, en pleno siglo XXI y en un país "desarrollado" como es el nuestro, se esté dando esta situación que además, va en augmento. Es indignante también, que los de arriba no hagan nada, al final siempre somo nosotros los que nos ayudamos entre todos (familias, amigos, vecinos, conocidos, voluntarios, etc.).
Estic d'acord amb tu Miriam. La mateixa ONG de l'anunci afirma que a Espanya més de 1.800.000 infants estan malnutrits. És terrorífic! S'haurien de buscar solucions perquè els infants no tenen cap culpa del que està passant. Hi hauria d'haver més beques de menjador per a totes aquelles famílies que no tenen els recursos econòmics suficients per alimentar els seus fills i la gent hauria de ser més solidaria i ajudar als més desfavortits.
La pobresa i la malnutrició infantil és un tema que, desafortunadament, cada vegada és més freqüent a la nostra societat que farda de ser desenvolupada i basada en la igualtat. Els problemes d'alimentació cada vegada són més greus i és per això que s'ha de lluitar en temes com aquests potenciant iniciatives socials i públiques, però sobretot treballant per anar reduint mica en mica aquestes diferències abismals que existeixen entre els més rics i els més pobres. No et negaré que les diferències hi seran sempre a no ser que canviem de sistema, però s'ha de treballar perquè siguin el menor possible.
Els nens han de ser els que menys pateixin en tot això perquè són un col·lectiu que no han fet res per merèixer això, és a dir, que s'han trobat en la situació. No voldria semblar massa radical dient que només els nens no es mereixen passar gana, és evident que els adults i les persones grans també tenen tot el dret a tenir una alimentació suficient i sana, però també és cert que els adults poden lluitar més que els nens, segurament.
Principalment la crisi econòmica actual està afectant de manera molt negativa sobre la pobresa i en concret sobre el sector infantil de la població.
ResponderEliminarSegons estudis de la Creu Roja el nombre de famílies que han estat objecte de l’estudi no es troben en situació de precarietat sinó que pateixen una situació de pobresa provocada fonamentalment per haver quedat fora del mercat laboral. Tot això provoca un estat de desgast ja que no poden disposar de recursos econòmics i per tant, no poden satisfer de manera adequada les necessitats seves i la dels seus fills com poder mantenir la llar de casa o simplement tenir un plat calent a la taula. No poden accedir a tenir un habitatge digne i ni tan sols poden satisfer als seus fills amb una alimentació adequada.
Crec que els infants no tindrien que patir unes conseqüències de les quals ells no han sigut participants actius i per tan no som ningú per destinar-los a la pobresa. Els infants tenen uns drets i uns deures que no tindrien que estar vulnerats per cap de les maneres i que si no es poden arribar a realitzar no es tindria que deixar que patissin les conseqüències. Això es una realitat i que dita pobresa afecta a un de cada cinc infants. Són infants que es troben en condicions desiguals alhora d’una educació tant primària com secundaria i en molts casos superiors ( ja que molts dels que han patit una pobresa no culminen els seus estudis acadèmics amb uns estudis superiors degut a la poca adquisició econòmica per poder-se costejar uns mòduls o unes carreres universitàries ) o d’una salut adient, es a dir, es vulnera degut a la pobresa un dret bàsic per a la vida de l’infant: el dret a un nivell de vida adequat.
Crec que hi hauria d’haver molta més implicació ciutadana i poder col•laborar entre tots a un problema que en el fons, ens afecta a tothom ja que la pobresa ens la trobem a la volta de la cantonada. Les ajudes són eficaces però no tot són els diners. El voluntariat, tot i dir que ja està molt bé, tindria que tenir molta més participació i molta més influència tot i no ser professionals, ja que també ajuden a aquestos necessitats i són un punt de recolzament per aquestes famílies molt efectiu.
La gent es tindria que conscienciar més i no tirar per exemple tanta roba, el que serviria en aquest cas de iniciativa per fer front a aquest problema seria la donació d’aquestes peces de vestir.
La pobresa és un problema que hem d’eradicar entre tots perquè ningú té dret a patir les conseqüències degut a una crisis econòmica Espanyola que ni les pròpies famílies han buscat i que cap de nosaltres està lliure de caure en el pou ja que no sabem el dia de demà com anirà l’economia Estatal.
Estoy totalmente de acuerdo contigo.
ResponderEliminarMe parece increíble que hoy en día, en pleno siglo XXI y en un país "desarrollado" como es el nuestro, se esté dando esta situación que además, va en augmento. Es indignante también, que los de arriba no hagan nada, al final siempre somo nosotros los que nos ayudamos entre todos (familias, amigos, vecinos, conocidos, voluntarios, etc.).
Estic d'acord amb tu Miriam. La mateixa ONG de l'anunci afirma que a Espanya més de 1.800.000 infants estan malnutrits. És terrorífic! S'haurien de buscar solucions perquè els infants no tenen cap culpa del que està passant. Hi hauria d'haver més beques de menjador per a totes aquelles famílies que no tenen els recursos econòmics suficients per alimentar els seus fills i la gent hauria de ser més solidaria i ajudar als més desfavortits.
ResponderEliminarHola Míriam.
ResponderEliminarLa pobresa i la malnutrició infantil és un tema que, desafortunadament, cada vegada és més freqüent a la nostra societat que farda de ser desenvolupada i basada en la igualtat.
Els problemes d'alimentació cada vegada són més greus i és per això que s'ha de lluitar en temes com aquests potenciant iniciatives socials i públiques, però sobretot treballant per anar reduint mica en mica aquestes diferències abismals que existeixen entre els més rics i els més pobres.
No et negaré que les diferències hi seran sempre a no ser que canviem de sistema, però s'ha de treballar perquè siguin el menor possible.
Els nens han de ser els que menys pateixin en tot això perquè són un col·lectiu que no han fet res per merèixer això, és a dir, que s'han trobat en la situació. No voldria semblar massa radical dient que només els nens no es mereixen passar gana, és evident que els adults i les persones grans també tenen tot el dret a tenir una alimentació suficient i sana, però també és cert que els adults poden lluitar més que els nens, segurament.
Anna Fuentes Solà